Barraquisme, la ciutat (im)possible : els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX / Xavi Camino Vallhonrat, [et al.]
Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2011
296 p. : il., plàn. ; 24 cm (
Temes d'etnologia de Catalunya, 21)
Bibliografia. A la part superior de la portada: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
ISBN 9788439386773
Barcelona ha vist néixer i desaparèixer nombrosos barris de barraques al llarg del segle XX, fet que va condicionar el seu desenvolupament urbà. Tot i ser una ciutat impossible a ulls de l'Ajuntament, la manca de polítiques d'habitatge va perpetuar la situació i va esdevenir una ciutat possible de barris consolidats que, malgrat que havien de conviure amb la desatenció, la por pel control i la repressió, van teixir una vida social activa en la lluita per aconseguir un habitatge. La seva experiència ha restat en l'oblit, sovint estigmatitzada pel desconeixement d'una història d'esforços i il·lusions que ara veu la llum quan la gent sense història pren la paraula. Les experiències vivencials recollides en el present volum i l'anàlisi exhaustiu de la documentació referida al fenomen ha permès reescriure la historia del barraquisme dins dels contextos social, econòmic i polític en què es va desenvolupar al llarg del segle XX. Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona han estat seleccionats expressament com a paradigmes de la diversitat de processos del desenvolupament del barraquisme, emmarcats en el procés global del fenomen a Barcelona. L'estudi analitza les causes del barraquisme i la seva evolució, les respostes de les polítiques públiques en les diferents etapes, el tractament de l'opinió pública envers el fenomen; així mateix explica la quotidianitat als barris i evidencia aspectes socials com la inserció laboral dels seus habitants, la capacitat de molts barris d'organitzar-se per lluitar pel dret a l'habitatge i les aspiracions d'alguns per romandre en el mateix emplaçament a partir d'un reconeixement i millora de les seves condicions d'habitatge. El creixement de la ciutat formal topava amb aquestes propostes que dificultaven la seva extensió, i malgrat les promeses, molts d'ells van ser reallotjats en l'anomenat barraquisme vertical, lluny de la seva realitat laboral i de les seves esperances d'inserir-se a la ciutat.
